Un recorregut fascinant per la vida del gironí més popular arreu del món. El gran tenor Enrico Caruso va ser el primer artista a valorar el talent de Xavier Cugat (Girona, 1900- Barcelona, 1990), que té 4 estrelles a Hollywood Boulevard per haver assolit l’èxit en la música clàssica, la rumba llatina, actor cinema, dibuixant i pintor. Xavier Cugat va ser el descobridor i l’impulsor de Rita Hayworth, Lalo Schifrin, Frank Sinatra, Mae West, Abbe Lane, Charo, Nina i altres artistes de prestigi mundial com ell.

NÉIXER AMB EL SEGLE A GIRONA

Jo, Xavier Cugat, vaig néixer amb el segle XX.
Va ser l’1 de gener del 1900 a Girona.
A la plaça de l’Oli, una placeta íntima on de petit m’hi passava tantes hores que em semblava tan meva
com la casa on vivia amb la meva família.
He acabat creient que la data del meu naixement m’ha convertit per atzar en un protagonista històric de
la meva centúria.

LES MEVES TRES GRANS SORTS

He tingut tres grans sorts a la vida.
La primera, viure a l’Havana davant de la casa de Salvador Iglesias. Aquest lutier valencià em va regalar un violí i em va fer entrar a la millor escola de música de l’Havana perquè hi aprengués amb el professor de música més il·lustre de Cuba, Joaquín Molina, director de la Orquesta Sinfónica del Teatro Nacional de La Habana.
La segona, anar a Nova York arran d’haver conegut el gran tenor Enrico Caruso.
I la tercera, no haver dit gairebé mai ‘no’ a ningú.

L’HAVANA

Vam deixar Girona amb la meva família el 1906, quan jo tenia sis anys.
Ens vam embarcar a Barcelona en el vaixell María Cristina rumb cap a Mèxic.
En arribar a l’Havana els meus pares van decidir que ens hi quedàvem a viure, ja que durant el trajecte molts catalans els van parlar de les bones oportunitats que ens podrien sorgir a la capital de Cuba.
A l’Havana davant de casa hi vivia un valencià que construïa violins i guitarres, Salvador Iglesias. Un any, quan jo era molt petit, per Reis em va regalar un violí.
De seguida vaig agafar el violí i vaig tocar les seves cordes meravellat. Alguna cosa estranya va envair el meu esperit i vaig sentir que ja mai més no em separaria d’aquell instrument, que es va convertir en l’estel rutilant de la meva vida.
Després vaig començar a tocar amb l’Orquesta Sinfónica del Teatro Nacional de La Habana, gràcies a la qual vaig conèixer el gran Enrico Caruso.

NOVA YORK

Amb catorze anys vaig marxar de l’Havana per anar a Nova York a la recerca del gran Caruso, que va pronosticar al meu pare que jo seria un gran virtuós del violí si anava a estudiar als Estats Units i a Alemanya. Es va comprometre a ajudar-me recomanant-me als millors mestres i al Carnegie Hall, la sala de concerts més important del món. El dia que Caruso se’n va anar de l’Havana em va donar una targeta i jo li vaig dir que aviat ens veuríem a Nova York. Caruso tenia com a afició fer caricatures.
Quan vaig arribar a Nova York vaig saber que Caruso se n’havia anat de gira a Europa. Va tornar al cap de sis mesos i finalment ens vam poder trobar. La meva amistat amb Caruso va anar guanyant intensitat i va arribar a ser gairebé com la d’un pare amb el seu fill. Vam arribar a planejar un concert junts.
Amb dinou anys vaig tornar per primera vegada a Girona. Va ser per actuar com a concertista de violí en concerts a la Bisbal d’Empordà, Palamós, Palafrugell, Torroella de Montgrí…
Els meus pares havien tornat abans a Catalunya i vivien a la Bisbal d’Empordà. Després d’aquests concerts i de conèixer millor Girona, la meva ciutat natal, me’n vaig anar primer a Alemanya i després als Estats Units.

LOS ANGELES

De Nova York vaig anar a Los Angeles, perquè vaig conèixer Ignacio Abadal, un català comerciant d’antiguitats que em va convèncer quan em va demanar que m’ocupés de la seva botiga de Los Angeles.
Aviat em vaig trobar instal·lat a la ciutat del cinema i envoltat de les estrelles més importants de Hollywood.
Vaig presentar la meva primera exposició de pintures i caricatures. D’aquesta manera em vaig incorporar al món artístic popular. Los Angeles Times em va proposar ser el caricaturista de la publicació especialitzat en personalitats de Hollywood.
Alternava el treball en la botiga d’antiguitats amb la caricatura i la música. No parava!

CONCERTISTA DE VIOLÍ

En acabar una de les meves actuacions de concertista de violí, vaig conèixer el director de la
San Francisco Symphony. El gran mestre Alfred Hertz em va convidar a formar part de la seva orquestra
com a solista en un concert en què em vaig jugar la meva carrera a cara o creu, ja que vaig haver de tocar
peces de Bach, Beethoven i Brahms.
La meva interpretació va agradar a Hertz, però no als crítics.
L’endemà al matí la meva decisió va ser posar punt i final a la meva vida com a concertista.
El meu propòsit havia estat sempre ser un executant de primera línia, un virtuós. I em vaig prometre que
si no ho aconseguia em dedicaria a una altra cosa.
A partir d’aquest concert vaig abandonar la música i em vaig dedicar a la meva afició a la caricatura.

LES MEVES CARICATURES

Vaig reprendre el treball de caricaturista a Los Angeles Times. Vaig ser el caricaturista dels artistes més
famosos de Hollywood de l’època: Greta Garbo, Pola Negri, Rodolfo Valentino Douglas Fairbanks,
Norma Talmadge, Joan Crawford, William Powell, Charles Chaplin…
Vaig tenir més èxit amb el llapis que amb el violí.

HOLLYWOOD

Charles Chaplin va crear la seva companyia i els seus estudis. Començava un nou film amb so i em va oferir que hi interpretés un solos de violí com a música de fons. Va ser el meu primer treball al cinema.

No exagero la nota si dic que vam ser Chaplin i jo els introductors de música gravada al cinema. Vam
triomfar a Hollywood.

LES MEVES PEL·LÍCULES

EL REI DE LES ORQUESTRES

Ens vam fer molt amics amb Rodolfo Valentino perquè li va agradar la caricatura d’ell que vaig dibuixar quan ell el 1921 estava rodant Els quatre genets de l’Apocalipsi.
Em va demanar que muntés una orquestra que toqués en la seva pel·lícula, que era muda, per donar ambient al moment en què ell ballava el tango.
Més tard em va suggerir que creés un conjunt dedicat a la música llatina. Em va agradar la idea.
Valentino es va encarregar de buscar una sala de ball de prestigi. Va parlar amb l’empresari de l’Hotel Ambassador i vaig començar una nova etapa a la seva famosa Cocoanut Grove Fire amb la meva orquestra.
Vam debutar-hi alternant-nos amb una orquestra de jazz el cantant de la qual era un jove anomenat Bing Crosby.

LES MEVES ESPOSES

RITA MONTANER

Rita Montaner, la meva primera esposa (1918-1920), era filla d’un català i una cubana de color. Ens vam casar a l’Havana quan tots dos teníem divuit anys. Era una autèntica estàtua de banús clar i les seves línies corporals tenien la perfecció d’una obra d’art amb el vigor i la dolçor cubans.

CARMEN CASTILLO

Carmen Castillo, la meva segona esposa (1928-1946), era mexicana. Filla de mare d’origen indi i de pare espanyol, encarnava com ningú el mestissatge. És la dona més bonica i graciosa que he conegut.

LORRAINE ALLEN

Lorraine Allen, la meva tercera esposa (1947-1952), era la model més famosa del seu temps. Alta, serena, elegant, discreta i aparentment freda, amb tot el foc intern de la passió de les dones nòrdiques. Sense commoure, però enaltint l’esperit.

ABBE LANE

Abbe Lane, la meva quarta esposa (1952-1964), es deia en realitat Abigail Glasmann. Era filla d’un matrimoni hebreu. Barrejava la sensualitat amb el romanticisme i la tendresa amb el geni.

CHARO BAEZA

Charo Baeza, la meva cinquena i última esposa (1966-1978), es va educar artísticament amb el guitarrista Andrés Segovia. Ha estat, amb Abbe Lane, l’artista i l’esposa que m’ha donat més satisfaccions sentimentals. Era una noia de Múrcia molt moderna. Una mena de bullabesa amb peix del Mediterrani a la
qual han afegit gotes de rock and roll.

ELS MEUS ÚLTIMS ANYS

La meva última formació musical, l’Orquestra Xavier Cugat–Caravana Show, la vaig fundar a Girona quan ja feia anys que havia tornat a Catalunya per viure-hi l’últim tram de la meva vida.
La vaig crear amb l’ajuda del meu últim representant, Joan Planas Casadevall. Va durar del 1985 al 1989.
Vaig posar-hi de cantant la meva última descoberta: la jove Nina.